Amanita a Canalda

L‘Amanita és una via de tall clàssic que ressegueix la lògica que marca el pany de paret per on s’eleva, flirtejant durant tres tirades precioses amb una fissura diagonal fins que aquesta es dilueix, és aleshores quan la via marxa cap a la dreta amb un llarg flaqueig que amaga un pas d’allò més intrigant. Una secció un xic exposada a l’inici del cinquè llarg ens demanarà allò que sempre hem de dur quan escalem a Canalda… Un cop superat el llarg el més difícil ja es història i amb un parell de tirades més ens plantarem al capdamunt de la paret. La via es troba equipada amb material divers havent de menester un joc de friends, imprescindible l’ #1 de Camalot per protegir el pas clau del cinquè llarg. Tot i el grau aparentment baix NO és una via d’iniciació.

Aproximació:

Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins passar sota la paret. Hi ha un aparcament a l’alçada del peu de via, que reconeixerem per una fissura diagonal molt evident. Un cop estacionats només haurem de creuar la carretera i remuntar fins a peu de via.

L1(IV+)

La part més delicada de la primera tirada és atènyer la primera expansió, abans de la qual haurem de fer un flanqueig per sobre un llavi. Després continuem per terreny fàcil fins superar un parell de panxetes que ens menen a la primera reunió. 30 metres, 3 expansions.

L2(V)

Segona tirada preciosa i variada, amb la superació d’algunes panxes i plaques, i amb una bavaresa especialment bonica, que haurem de protegir al gust. El pas clau del llarg es troba abans d’encarar la bavaresa, donat que haurem de superar una panxa força atlètica, això sí, amb bona presa. 40 metres, 4 expansions i un clau.

L3(V)

Iniciem el llarg per una placa de roca molt bona i anem a buscar la fissura que ens queda a l’esquerra a protegir-nos, per després marxar descaradament cap a la dreta fins trobar una panxa. Superem el muret i marxem cap a la dreta on trobarem un clau seguim uns metres per un breu diedre i sortim a la dreta a buscar la tercera reunió. 30 metres, 2 expansions i un clau.

L4(V)

Llarg de flanqueig, on trobem el pas clau per superar una fissura vertical, amb passos força “originals” (a la fissura horitzontal hi ha bona presa si es busca). Un cop superat aquest pas seguim flanquejant per terreny fàcil fins la reunió, que la muntem a una gran savina. 30 metres, 3 expansions.

L5(V)

Llarg clau. Només sortir de la reunió trobem un pont de roca i una sageta que ens indica la direcció. Ens hem d’enfilar per un mur on la roca s’ha d’acaronar fins que quedem sobre un petit llavi, aquí podrem col·locar un camalot #1 a caldo, encarant d’aquesta manera amb més seguretat un curt tram vertical que ens mena a terreny herbós. Continuem en tendència a la dreta cercant la lògica i ens dirigim cap un evident balmat on trobarem la reunió, d’expansions; sembla que abans es feia a una savina seca que queda tot just a la dreta. 30 metres, un pont de roca i 2 expansions.

L6(V+/Ae)

Sortim caminant cap a l’esquerra fins trobar el punt més dèbil, ens hi enfilem quedant sobre un llavi i marxem cap a la dreta per enfilar un bonic mur, ben protegit amb 2 parabolts. El mur és atlètic i amb bona ganda. Un cop superat arribem a un nou balmat, ens enfilem per la paret de la dreta en lliure fins atènyer un pont de roca. Aleshores fem un parell de passos d’artificial i sortim en lliure finet recte amunt, per acabar marxant a la dreta i entrar a la reunió. 6 expansions, un pont de roca i un clau.

L7(V)

Iniciem el llarg amb un bonic flanqueig a dretes sobre un bon pati, amb roca franca i bona presa. Un cop superat el tram continuem cap amunt cercant el terreny més noble. Tot i que la tirada es torna herbosa encara haurem de superar un parell de boniques panxes abans de creuar una boixera i arribar a un bon pi on fem la darrera reunió. 40 metres, 3 expansions.

Descens:

Des del pi marxem en diagonal a la dreta a buscar una alzina característica, continuem amunt uns metres i marxem cap a l’esquerra fins que trobem una fresa i fites que ens guien fins un corriol. Seguim pel corriol que va marxant cap a l’oest i després baixa fins a Ca la Rita i d’allà a la carretera (40 minuts aproximadament).

El que més m’ha agradat:

• Preciós segon llarg, molt variat.
• Via molt variada en general, amb trams sorprenents i que demanen escalar.
• Entorn sempre tranquil, que forma part intrínseca de la mateixa escalada  a Canalda.